Em dic Iraida Llucià i em dedico a la pintura i la il.lustració.

En un moment de canvis, vaig tenir l'oportunitat de decidir què fer amb el meu temps. Una situació que em convidava a fer-me una pregunta com la de què t'emportaries a una illa deserta? El que vaig decidir va ser emportar-me fustes, pinzells i pintures. Començar de zero et dóna l'oportunitat d'obrir-te al que és nou... així vaig començar a crear el meu llenguatge pictòric, representacions que brollaven del meu cap i buscaven sortida.

 

Bèsties inofensives, arbres robustos plens de vida, cases que contenen el que som, llunes a tocar, fruits dolços, aus i peixos que estan al nostre voltant, malgrat que no els veiem ... Tot un món, el millor dels mons, el que tenim. Un món de joc i de poesia.

 

En pintar, sento que faig alguna cosa important: honrar aquesta inquietant i meravellosa vida que ens sosté.

 

Per a mi, la paraula i la imatge van de la mà.

En pronunciar una paraula, desencadenem un procés màgic en el qual fem visible un concepte. I, tot i que la paraula representa una idea abstracta o nova, aquesta s'incorpora a la realitat del qui la diu i l'escolta.

​

De la mateixa manera, una imatge imaginada, en ser creada i vista, s'incorpora a la realitat. En la meva pintura, la frontera que separa el que és real de l'imaginari (si és que existeix tal frontera) es desdibuixa. En mi, apareixen imatges reals, perquè neixen de sensacions reals, apareixen en observar no només amb els ulls... són reals per a mi.

 

M'alegra el cor connectar amb tu a través de les meves pintures, reconeixent-nos en un vincle profund que ens uneix...

 

gràcies per ser-hi!